16 de març 2011

Nit de cinefòrum al Curt Ficcions!

A continuació us oferim les conclusions dels principals temes que es van tractar ahir nit durant el cinefòrum celebrat després de la sessió de les 20h, on es van poder veure els curtmetratges del programa ¡Qué ya están aquí!
Es tracta d’un recull de les intervencions de l’Albert Pintó, director del curtmetratge “Lucille”, Carmen Isasa, directora de Curt Ficcions, Sara de Lecea, sots-directora, i Antoni Kirchner, presentador i moderador de l’acte.  

El curtmetratge:
Els festivals de curtmetratges s’han convertit en el sistema de difusió més habitual per aquest format. De fet, n’és un dels pocs que existeixin. Tot i així, el curt s’hauria de veure abans del llargmetratge, com es feia anys enrere, tot i que aleshores o bé es tractava del NO-DO, o bé de curtmetratges produïts en massa de molt menys categoria que l’actual. (A.K)
Els premis que atorga el festival es basen, precisament, en això. Es paga el canvi de format a 35 mm i l’exhibició davant de llargmetratges en sales comercials de tota Espanya, per a què els espectadors apreciïn el curtmetratge com realment s’ha de veure. (C.I)
Pel director convidat a la tertúlia, aquest és un dels millors premis de tots els festivals. És més premi aquest que qualsevol que consisteixi en diners, perquè en el fons, quan més persones vegin el curt, millor. (A.P)

El festival Curt Ficcions:
 Després de 14 anys, queda ben demostrat que a Carmen Isasa li agraden els curtmetratges, molt, malgrat els obstacles que ha de superar any rera any per muntar aquest festival. De totes maneres, sobreviuen gracies a les subvencions. A ella i a la Sara de Lecea, aquest fet, les fa ser molt curoses amb la selecció dels films i el funcionament del festival. Es tracta de diners públics i per tant, actuen en conseqüència. D’alguna manera, senten la responsabilitat de tornar als espectadors, de la millor manera possible, els diners que han pagat prèviament en concepte d’impostos. (C.I, S.de L)

Les retallades pressupostàries en la cultura:
Precisament en aquest sentit, la directora no pensa que el sector cinematogràfic patirà excessivament les retallades de la cultura. A nivell espanyol, segons ella, el cinema és una de les àrees que menys es veuran afectades. Malgrat això, és evident que els festivals necessiten més ajuts econòmics, perquè molts han hagut de plegar o n’estan a les portes. (C.I).

Novetats en el festival Curt Ficcions:
Després de tants anys cal renovar-se i trobar noves idees, que aportin frescor i vida als festivals. Aquest any Curt Ficcions ha organitzat un concurs de rodatges de curtmetratges en tres dies. Va ser una experiència molt divertida i tot un èxit, van participar setze equips de més de 10 escoles del país. Havien de fer un curt en què com a mínim una seqüència passés a la Rambla de Catalunya i que aparegués l’eslògan del festival ¡Ay qué corto!.  (S. de L)

L’Albert Pintó, l’amor i la difusió del seu curtmetratge:
Lucille parla de com pot ser d’obsessiu l’enamorament a una persona, la seva tossudesa, el seu desfici. L’amor és cosa de dos i quan un no vol... L’Albert confessa que un dia va tenir la necessitat d’explicar aquest episodi de la seva vida, i li va semblar que l’humor era la millor manera de tractar-lo.
Narrativament, juga de manera excel·lent amb l’espectador. No només l’enganya tres vegades, sinó que ho fa amb el mateix recurs. La seva intenció era jugar amb les expectatives de l’espectador, massa mal acostumat a les pel·lícules comercials americanes.
Pel què fa a la difusió del seu curtmetratge, l’Albert ha treballat la idea d’un film d’humor i de durada curta (8 minuts), de cara a servir d’oxigenació i de descans en una sessió amb altres curts de temàtiques i durada diferents.

Àngel Sala:
Sobre la polèmica de l’Àngel Sala, Carmen Isasa sosté que això no li podria passar a ella, en tant que directora d’un festival, perquè d’entrada, com a criteri de selecció, no escull per a exhibir cap pel·lícula que pugui resultar ofensiva per a l’espectador, i per descomptat, per a ella mateixa.  Creu que Àngel Sala s’ha equivocat en aquest sentit, però per descomptat, això no treu que consideri adequada la sentència ni que estigui disposada a fer qualsevol cosa per a ajudar-lo.
A partir d’aquí, es va obrir un intens debat sobre la llibertat d’expressió del creador del film i el criteri, o l’ètica, o l’autocensura  (conceptes que costaven diferenciar) que segueix el director d’un festival de cinema a l’hora d’escollir les seves pel·lícules.
Podeu veure Lucille als següents enllaços:



14 de març 2011

Nit de cinefòrum al Curt Ficcions

Dimarts 15 de març, el festival Curt Ficcions, els cinemes Alexandra i CI&VI Festivals de Catalunya us presentem una Nit de Cinefòrum molt especial. En el marc dels Sopars de Cinema que organitza setmanalment els cinemes Alexandra, i aprofitant que són la seu  del festival, us oferim la possibilitat d’assistir a la sessió de les 20h, en la què es projectarà el programa 2, anomenat ¡Qué ya están aquí!; sopar tot seguit al restaurant Cafè i Tè i, finalment, participar en el debat/col·loqui que es farà entre la directora del certamen, Carmen Isasa, l’Albert Pintó, director del curtmetratge “Lucille”, i tota la resta dels assistents.

“Lucille” explica la història de César, un jove perdut en un món de fantasia i idealització, que farà tots els possibles per aconseguir l’amor de la seva vida, la Lucía, o com a ell li agrada anomenar-la, Lucille.

L’acte estarà presentat i dirigit per l’Antoni Kirchner, ex-director de la Filmoteca de Catalunya i antic responsable de Cinema i Vídeo a l’ICIC.

Més informació sobre preus, horaris i reserves d’entrades a http://cinesalexandra.blogspot.com/2011/02/programa-que-ya-estan-aqui.html.


No retalleu la cultura!

Us informem que des la Junta Directiva de  CI&VI Festivals de Catalunya  HEM DONAT SUPORT  a la iniciativa impulsada per diverses organitzacions del sector cultural en contra de les retallades pressupostàries de la cultura: NO RETALLEU LA CULTURA! Us adjuntem el link per si a títol individual voleu adherir-vos-hi: http://www.noretalleulacultura.org/.

Volem convidar-vos a adherir-vos a aquesta iniciativa, fer-ne la màxima difusió i a participar a la Manifestació: NO retalleu la Cultura, convocada pel proper dilluns 21 de març de 2011, 19:00, a la Plaça dels Àngels (MACBA) de Barcelona.

Des de CI&VI Festivals de Catalunya volem continuar contribuint a la defensa d’un major reconeixement de la cultura i del seu paper difusor, enriquidor i de cohesió.



De Miguel Gallardo per NO retalleu la Cultura

De Luci Gutiérrez per NO retalleu la Cultura

De Evru, per NO retalleu la Cultura

Podeu baixar-vos aquestes i altres imatges a la galeria del web http://www.noretalleulacultura.org/.

11 de març 2011

Ens hem traslladat!

Després de dies empaquetant llibres, papers, carpetes… divendres passat dia 4 de març ho vam tenir tot a punt per traslladar-nos a una nova oficina. Preneu nota de les nostres noves coordenades:

CI&VI FESTIVALS DE CATALUNYA
C/Atenes 2, local
08006 Barcelona
Tel: 93.531.13.50

Debat sobre el suport públic als festivals en el FEC Cambrils - Reus

Els festivals aporten beneficis culturals i econòmics, però se senten relegats per part de la classe política.
La tasca dels festivals és molt aplaudida, però es troba a faltar més suport i visibilitat entre el públic a través de les televisions públiques, especialment de TVC, que es cuida poc de la promoció de les produccions en què participa.
També és important promoure la celebració de festivals de cinema, fet que significa adoptar apostes clares per tal d’afavorir que les ciutats comparteixin aquesta inquietud i la duguin a terme, donant un suport actiu i col·laborant amb els organitzadors dels certàmens.  Els responsables dels festivals demanen als partits polítics que incloguin mesures relacionades amb  aquest aspecte.
Els representants dels partits polítics van coincidir en demanar la professionalització dels festivals i de les persones que hi treballen. Els festivals van replicar que no entenien aquesta exigència tenint en compte que no hi ha ni estudis específics ni lleis que afavoreixin aquest objectiu. En aquest sentit, van demanar que les subvencions rebudes es poguessin allargar més enllà de l’any, per tal de tenir temps suficient per a consolidar els projectes i les trajectòries dels festivals.
Amb un balanç més que positiu en el 2010 (amb 350.000 espectadors, un 20% més que l’any anterior), els festivals s’han convertit en  una magnífica plataforma per atraure a un públic jove, interessat en productes cinematogràfics de reflexió i acostumats a la versió original.